amor-odi m

amor-odiPrimera documentació: 20/03/1991

Tipus composició
Contextos Arriba un dia en què totes les històries d’amor s’acaben, i el teatre només pot fer-se amb persones o contra elles, en una relació d’amor-odi. [Diari de Barcelona, 20/03/1991]
Més que no pas amor-odi, sembla que entre mare i filla hi havia una estima distant (“Mai no vam ser amigues”). [Time Out, 27/03/2015]
Observacions Aquest compost nominal és un oxímoron, és a dir, una paraula que en combina dues que tenen significats oposats. En psicoanàlisi, s’utilitza per designar un estat contrastiu en què es manifesta un sentiment tant d’amor com d’odi cap a un objecte o subjecte. En l’ús més generalitzat i habitual, però, es refereix sobretot a relacions caracteritzades per sentiments ambivalents d’amor i odi cap a una persona. Sigmund Freud (1856-1939), el neuròleg que va desenvolupar la psicoanàlisi, va donar nom a aquest sentiment ambivalent a principis del segle xx en alemany (Liebe-Hass), però existeix també en castellà (amor-odio), en anglès (love-hate (relationship, attitude), llengua en què pot ser adjectiu o fins i tot verb) o en francès (amour-haine).
Anuncis

Un pensament sobre “amor-odi m

  1. Retroenllaç: (CA) – Nelosfera: amor-odi | Observatori de Neologia (Obneo) | Glossarissimo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s