oficialisme m

Primera documentació: 15/10/1990

Tipus sufixació
Contextos La incapacitat de replantejar-se els vells conceptes des d’una perifèria que podria arribar a Los Angeles, ofega i encarcara d’oficialisme tot de propostes. [Avui, 15/10/1990]
Els crítics temen que una escassa participació doni aire a l’oficialisme. [El Periódico, 23/03/2014]
Observacions El substantiu oficialisme està format sobre l’adjectiu oficial, en el sentit de ‘que té la sanció de l’autoritat constituïda’. Curiosament, els diccionaris sí que recullen oficialista com l’adjectiu que designa ‘que segueix les orientacions o les normes del govern o dels dirigents d’una associació’ (DIEC2), però no hi trobem encara oficialisme.

Tot i que la relació entre els noms i adjectius formats amb -ista solen tenir una relació semàntica i formal amb els substantius en -isme, de vegades en la llengua falta un dels dos. Així ocorre quan el sufix –isme no designa pròpiament una doctrina o un moviment: per exemple, de feudalisme no tenim feudalista (perquè ja tenim feudal). Així mateix, passa el mateix -ista no designa els seguidors d’una doctrina (tenim tenista, però no tenisme, taxista però no taxisme).

Anuncis

Un pensament sobre “oficialisme m

  1. Retroenllaç: (CA) – Nelosfera: oficialisme | Observatori de Neologia (Obneo) | Glossarissimo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s