manga m

Primera documentació: : 02/11/1993

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	L’editorial Glenat que dirigeix Joan Navarro acaba de traure al carrer Sueños, el primer manga (còmic fet a l’estil japonès) que ha estat creat a l’Estat espanyol. [El Temps, 10/10/1994]
	Autor de manga des del 1987, la fama mundial li va arribar als anys 90 amb Shin-chan, una sèrie per a nens i no tan nens que explica les peripècies d’un nen de cinc anys molt entremaliat. [El Periódico, 22/09/2009]
Observacions	Aquest manlleu fa referència al gènere de còmic d’origen japonès, tot i que en català també s’utilitza per als dibuixos animats d’aquest estil (en japonès, però, se’ls coneix com a anime, de l’anglès animation). Més concretament, el mot manga ve de man ‘caòtic, desordenat, divertit’ i ga ‘dibuix’. Es caracteritza per un estil meticulós i uns personatges amb molta expressivitat i amb uns ulls molt grossos. El tema entorn del qual giren les històries normalment són la ciència-ficció i la fantasia, encara que comprèn un gran ventall de temàtiques. D’acord amb el Termcat, el manga es pot classificar en diferents subgèneres, segons el públic a qui s’adreça (kodomo, shojo, shonen, josei, seinen; és a dir, per a nens i nenes, noies joves, nois, adults en general o, en concret, per a dones) i segons la temàtica (hentai, shojo-ai, shonen-ai, yaoi, yuri, etc., que fa referència a l’àmbit pornogràfic, lèsbic i homosexual, entre d’altres). En les dues últimes dècades aquest gènere ha aconseguit una gran popularitat internacional, com es pot observar, per exemple, amb la celebració anual a Barcelona del Saló del Manga, que el 2015 va arribar a la XXI edició.