pijo -a adj i mf

pijoPrimera documentació: 8/02/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos Com que es veia que la conversa donava per molt, perquè repassaven arguments de pel·lícules, parlaven de nois, de professors, de simpaties i antipaties, d’aquells que són pijos i dels que són kumbes, van decidir de fragmentar la conversa. [Diari de Barcelona, 26/03/1989]
Doncs perquè lloant la bondat de la marca hi apareixen uns joves tan marcians com reals: que són allò que tota la vida n’havíem dit uns pijos del cagar. [Ara, 17/03/2012]
Observacions En castellà, l’adjectiu pijo -a es defineix com ‘dicho de una persona que en su vestuario, modales, lenguaje, etc., manifiesta gustos propios de una clase social acomodada’ (DRAE, 22a edició). Aquest adjectiu ha donat lloc a un nom, creat a partir d’un procés de conversió: una persona pijaun pijo/una pija. En català no hi ha cap equivalent exacte, tot i que s’han fet propostes com per exemple fatxenda (‘persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure’). Tant l’adjectiu com el nom s’han recollit de forma freqüent i continuada a l’Observatori.
Anuncis

3 pensaments sobre “pijo -a adj i mf

  1. Retroenllaç: (CA) – Nelosfera: pijo | Observatori de Neologia (Obneo) | Glossarissimo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s