chic adj i m

Primera documentació: 15/01/1989

Tipus	manlleu del francès
Contextos	Sovint, en la moda s’afegeixen paraules ja freqüents com glamour, chic, revival o kitsch per explicar un treball elaborat pel dissenyador. Són etiquetes que no comprometen i que serveixen per esclarir la situació. [Diari de Barcelona, 15/01/1989]
	“La veritat és que ha sigut tot una casualitat i com que els catalans som més de Sant Jordi, no hi havíem ni pensat”, deia ahir Núria Sardà poc després d’ha­ver presentat unes peces molt eròtiques, però amb l’estètica elegant i chic que és marca de la casa. [Avui, 18/02/2008]
Observacions	En francès, la llengua originària d’aquest manlleu, l’adjectiu chic és sinònim d’elegant, però en aquesta llengua també és un manlleu de l’alemany Geschick ‘habilitat’. En català, aquest nom i adjectiu equival a ‘elegància’ i ‘distinció’, i l’Observatori ha recollit ocurrències de les dues categories, associades sempre a la moda, l’estil i la sofisticació. Una icona molt reconeguda de l’estil chic és Audrey Hepburn, l’actriu que durant els anys seixanta va fer papers icònics entre els quals destaca especialment el de Holly Golightly a Esmorzar amb diamants (1961), dirigida per Blake Edwards, que és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Truman Capote, publicada tres anys abans.