pinganillo m

Primera documentació: 05/07/2006

Tipus manlleu del castellà
Contextos Aquell tot el dia va dient el que li diuen pel pinganillo. [RAC 1, 5/07/2006]
Almenys, jo no he vist cap general amb pinganillo que, de cop i volta, cridés a la tropa: alto el foc. [El Periódico, 24/06/2013]
Observacions La paraula pinganillo no és gaire freqüent en els textos que buida l’Observatori, tot i que és un terme d’argot habitual entre els professionals dels mitjans audiovisuals, que recorren a aquesta paraula castellana per referir-se a l’auricular de petites dimensions que els presentadors i tècnics d’un programa es col·loquen dins l’orella per sentir el que s’emet per antena i poder rebre simultàniament instruccions del control o altres membres de l’equip. L’origen de pinganillo, segons el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico de Coromines, es troba en el verb llatí pendere ‘penjar’, del qual deriven paraules com pendent o pèndol. A Astúries i bona part del nord de Castella, pinganillo vol dir ‘caramell’, i arran de l’analogia probablement s’arriba a l’auricular. Altrament, però, cal dir que el Clave també recull que serveix de paraula comodí per referir-se de manera imprecisa a un objecte.

El Termcat proposa orellera per evitar el castellanisme, però a l’Observatori no se n’ha detectat cap ús.

Anuncis

Un pensament sobre “pinganillo m

  1. Retroenllaç: (CA) – Nelosfera: pinganillo | Observatori de Neologia (Obneo) | Glossarissimo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s