Primera documentació: 19/05/1991
| Tipus | manlleu de l’anglès |
| Contextos | Sylvie Vartan era la reina del ye-ye i les cançons franceses eren moda. [El Temps, 12/06/1995] |
| Quatre senyors que recuperen l’esperit ye-yé dels 60’s, amb temes propis i dues versions, molt originals, de bandes sonores de l’època. [Butxaca, 1/07/2004] | |
| Observacions | El nom de ye-ye (o ye-yé) té un origen onomatopeic: yeah, yeah ‘sí, sí’, que era la tornada freqüent de moltes de les cançons d’aquest estil musical pop, influït pel soul i el blues, que es va popularitzar durant la dècada dels seixanta, i que va estar representat sobretot per grups de noies joves, com The Ronettes o The Shangri-Las. Amb ye-yé tant es qualifica aquest estil de música com l’estètica, els costums i les actituds que caracteritzaven aquestes cançons i els seus seguidors. A l’Estat espanyol, el referent per excel·lència de ye-yé se situa en la pel·lícula Historias de la televisión (1965), dirigida per José Luis Sáenz de Heredia, en què l’actriu Concha Velasco interpreta La chica ye-yé, cançó composta per Augusto Algueró i Antonio Guijarro.
La grafia d’aquesta paraula és inestable, tot i que a l’Observatori s’han recollit més contextos de la variant sense accent. |
Neolosfera 
A Google en català també es troben milers d’ocurrències amb les formes “ieié” o “ie-ié”, que al cap i a la fi semblen més adequades d’acord amb el sistema ortogràfic i fonètic català.
Gràcies pel comentari, X. En cap cas neguem l’existència d’altres formes, però ara per ara només podem constatar que als mitjans aquest manlleu apareix amb i grega.
Retroenllaç: (CA) – Nelosfera: ye-ye / ye-yé | Observatori de Neologia (Obneo) | Glossarissimo!
Retroenllaç: L’any dels Beatles | Arxiu de Vistabella del Maestrat