bronca f

broncaPrimera documentació: 2/12/1990

Tipus manlleu del castellà
Contextos Eren temes àrids i Bassas els va acompanyar d’un de més lleuger: la bronca que alguns hotelers han muntat als meteoròlegs. [El Periódico, 8/04/1998]
Fastiguejada de tanta bronca interna i convençuda que les coses no poden continuar igual, la cúpula del PSC ha decidit canviar d’estratègia. [El Periódico, 13/08/2013]
Observacions El català ja compta amb les formes pròpies esbronc/esbroncada i esbroncar ‘escridassar algú, especialment demostrant disconformitat; renyar algú a crits’ (GDLC). Tanmateix, l’Observatori ha recollit el manlleu del castellà bronca amb força freqüència des de l’inici de la seva tasca. L’origen d’aquesta paraula és el llatí bruncus, un acrònim de broccus ‘objecte punxegut’ i truncus ‘tronc’.

A més d’ocurrències amb aquest sentit d’escridassar algú, que normalment van introduïdes per verbs com clavar o fotre (una bronca), l’Observatori també ha recollit casos en què aquest neologisme lexicogràfic té el sentit de ‘baralla’ o ‘disputa’. Aquest significat també ve del castellà, ja que és una altra accepció que trobem a l’entrada de bronca del DRAE.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s