suggerent adj

Primera documentació: 28/04/1992

Tipus sufixació
Contextos El director presenta un complot internacional on l’espectador és l’encarregat de fer coincidir les peces claus de tot l’entramat de la intriga del film. Una proposta molt suggerent però fallida. [Diari de Barcelona, 28/04/1992]
Malgrat el suggerent joc aconseguit, i arribats a aquest punt, la veritat és que no sabria dir-los en quin lloc quedava l’òpera Lulú. [El Periódico, 23/05/2013]
Observacions L’adjectiu suggerent, amb força presència en els mitjans, no és als diccionaris, perquè la forma que es considera normativa amb el significat de ‘que suggereix’ és suggeridor -a, format clarament sobre l’infinitiu suggerir. A part de la influència de la forma castellana, suggerent prové del participi de present llatí suggerens suggerentis, de la mateixa manera que en català tenim formes documentades com dependent (del participi present llatí) i depenent (gerundi), escrivent (del participi present llatí) i escrivint (gerundi), etc.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s