esclar adv

Primera documentació: 05/01/2001

Tipus lexicalització
Contextos Abans de posar-me malalt, tenia la possibilitat de fer una exposició a Itàlia, amb dibuixos i aquarel·les, però, esclar, es va estroncar. [Avui, 13/01/2001]
El fet que ara pugui sorprendre que en l’inici fos escrit i cantat en espanyol mostra com ha canviat la sensibilitat lingüística del conjunt de la població catalana en els darrers vint anys. A favor del català, esclar. [Ara, 2/07/2013]
Observacions L’adverbi esclar és el fruit d’una lexicalització d’és clar, locució verbal que serveix per ratificar, donar per certa i assegurada la cosa que es diu. A l’Observatori es documenta per primera vegada l’any 2001 i des de llavors la presència d’aquest adverbi nou és creixent, i apareix en els quatre grans diaris d’edició en català: Avui, El Periódico, La Vanguardia i Ara.

Aquesta forma reflecteix la pèrdua de motivació del verb ser, sota la forma és, aglutinada a l’adjectiu, creant, doncs, una paraula bisíl·laba aguda, i, en el cas del dialecte oriental, amb la pronúncia consegüent en vocal neutra (en aquesta línia, l’ésAdir tracta esclar com un adverbi d’ús general i en recull la pronúncia diferent segons el bloc dialectal).

Advertisements

2 thoughts on “esclar adv

  1. Benvolguts,

    La pronúncia majoritària en el català occidental no és esklá com s’indica a l’ésAdir , sinó asklá.

    Vegeu el que diu l’apartat 2.2.3, (p. 48) de la versió electrònica de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp):

    d) La pronúncia [a] de la e en síl·laba travada inicial, pròpia del nord-occidental i el valencià. Aquesta pronúncia és bastant sistemàtica en tots els parlars occidentals en mots que comencen per en-, em- i es-: [a]ncetar per encetar, [a]mbut per embut, [a]scoltar per escoltar.

  2. Moltes gràcies, Montserrat, per l’observació. És probable que en els parlars occidentals la pronúncia amb [e] evidenciï una fase anterior en la lexicalització a la de la pronúncia amb [a]. El “problema” és que l’Institut no reconeix esclar com un adverbi, tot i que a l’apartat 2.2.3 de la gramàtica provisional recull, com ens has indicat, que la pronúncia amb [a] en les paraules que comencen per en-, es- i em- és bastant sistemàtica.
    De tota manera, no hem d’oblidar que l’ésAdir és el llibre d’estil de la CCMA, que proposa solucions als dubtes més habituals que planteja l’ús de la llengua als professionals que hi treballen, però no és cap proposta normativa, i ara per ara ho tenen formulat d’aquesta manera, que és el que hem recollit a l’entrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s