mediàtic -a adj

Primera documentació: 12/03/1989

Tipus sufixació
Contextos Crec que els JJOO de Barcelona 92 tenen un ressò mediàtic molt més gran. [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
Una empresa catalana ofereix a pobles i ciutats pregoners famosos, ja siguin actors televisius, models o, fins i tot, cuiners mediàtics i polítics. [Avui, 25/06/2008]
Observacions L’adjectiu mediàtic –a és un dels neologismes més utilitzats entre 1990 i 2010, però que encara no apareix al diccionari normatiu, el DIEC2, per bé que tant el GDLC i el GD62, per al català, sí que l’inclouen, com també ho fan el DRAE per al castellà mediático -a, Le Grand Robert per al francès médiatique,o el Dizionario Zingarelli per a l’italià mediatico. Molt probablement, mediàtic -a va arribar al català com a calc de la forma castellana mediático -a. Tot i així,considerem que mediàtic -a s’ha format per sufixació, tot i que es tracta d’una formació anòmala: la base és el manlleu de l’anglès media (que pot funcionar tant de nom com d’adjectiu, amb el significat ‘mitjans de comunicació’), però el sufix que forma adjectius relacionals és -ic i no -tic. És probable que la via d’entrada hagi estat a través del francès médiatique, llengua en la qual el problema d’anàlisi morfològica de la –t- del sufix és el mateix que en català i en castellà. En podeu trobar més informació en l’article d’Eva Garcia “El minut de glòria per a mediàtic”, publicat al Butlletí de la Societat Catalana de Terminologia núm. 39 (2013).
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s