morbo m

Primera documentació: 15/02/1989

Tipus semàntic
Contextos Diu Xicoy que l’interès dels ciutadans per conèixer el que cobren les senyories està fomentat pel morbo. [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
No deixa de tenir interès i morbo fer un viatge llampec al sonat casori de la filla de José María Aznar amb Alejandro Agag, l’any 2002. [El Triangle, 31/05/2013]
Observacions La paraula morbo és un cultisme que prové del llatí, llengua en la qual vol dir ‘malaltia’. En català, antigament, morbo designava la malaltia infecciosa, especialment la contagiosa o epidèmica. Aquest significat, però, actualment està en desús, però, en canvi, és una paraula que a l’Observatori es documenta amb freqüència, especialment en mitjans orals i en revistes, i menys en premsa escrita. Probablement, el motiu és perquè el significat amb què s’usa ara la paraula morbo no es recull als grans diccionaris de referència, tot i que sí que apareix al Gran diccionari 62 de la llengua catalana, amb la definició ‘morbositat d’allò que suscita la curiositat, la tafaneria’. Aquesta morbositat, al seu torn, es pot definir com la qualitat del que té un caràcter malsà o nociu, o l’atracció per les coses desagradables.

A l’Observatori hem classificat aquesta paraula com a neologisme semàntic, perquè considerem que ara s’usa amb un significat que abans no tenia, i no com a truncació de morbositat, perquè implicaria un canvi de gènere gramatical que és molt rar en els escurçaments.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s