bici f

Primera documentació: 09/11/1991

Tipus	abreviació
Contextos	El curs del riu estarà secundat per dos àmbits laterals de gespa i vials per a vianants i bicis que connectaran amb la trama urbana a través d’un sistema de rampes. [Avui, 26/03/1989]
Contextos	Va començar a prendre’s més seriosament la seva passió per la bici, va passar llargues temporades al País Basc, on va agafar experiència com a ciclista. [El Periódico, 22/11/2011]
Observacions	Aquesta abreviació, que ja trobem al Gran diccionari de la llegua catalana però encara no al DIEC2, és l’escurçament de la paraula bicicleta. L’Observatori havia anat recollint ocurrències més o menys esporàdiques fins que el nombre va augmentar de manera sobtada i notòria el 2008, lligat, probablement, a l’aparició del Bicing, el servei de transport urbà basat en l’ús de la bicicleta per moure’s per Barcelona. Aquest any també és el moment en què es concentren la majoria d’ocurrències del compost de què forma part bici i que l’Observatori recull des de 1990: el carril bici, que consta al Termcat com a ‘carril reservat per a la circulació preferent o exclusiva de bicicletes, senyalitzat amb marques viàries o altres senyals’. Podeu trobar més informació a l’article d’Antenas Neológicas “La variación sobre dos ruedas: los caminos de la bici“, que parla dels diversos compostos que s’han format en castellà a partir de la paraula bici.

9 pensaments sobre “bici f”

Amics, és sorprenent tot això que anoteu a les “Observacions” de “bici f.”: tothom que tingui una certa edat sap que “bici” és, a Catalunya almenys, un mot més antic que l’anar a peu! Amb tota seguretat ja es feia servir a tot estrop els anys trenta i probablement abans. Alguna vegada va ser un neologisme, és clar, però a hores d’ara és un mot que té, pel cap baix, més de vuitanta anys d’ús intensiu en català.

Contesta ↓

obneo el 17/04/2014 a les 12:38 pm va dir:

Certament, Josep. L’ús de la paraula bici no s’ha inventat ara. Però l’Observatori només recull l’ús de les paraules noves (en el sentit que no apareixen al diccionari) en els mitjans des de 1989 i les observacions que hem inclòs responen a les dades recollides fins ara. Probablement, el diccionari normatiu l’ha considerat sempre només un escurçament propi d’àmbits informals i per això encara no l’ha sancionat, encara que molts creguem que hi hauria de ser.
Moltes gràcies pel teu comentari!

Contesta ↓