xirucaire m i fadj

xirucairesPrimera documentació: 13/03/1989

Tipus sufixació
Contextos Que aconseguís fer broma del iaio o no tan iaio barretina, dels xirucaires, del Barça nuñista o cambrista… [Avui, 13/03/1989]
Artur Mas ha entès que no es pot fer el milhomes i anar contra els vells estats europeus i el seny econòmic, i que de la deriva populista només en treu dividends Oriol Junqueras, que vesteix més xirucaire i no té un conseller d’Economia de Harvard, que sap que qui al cel escup, a la cara li cau. [Ara, 6/09/2013]
Observacions Una xiruca és un tipus de sabata alta i flexible, de sola gruixuda de goma i feta de tela resistent amb les vores de pell girada, que s’usa sobretot per fer caminades i excursions per la muntanya. L’origen d’aquesta paraula és ben curiós: segons el Gran diccionari de la llengua catalana, cap al 1950, Esteve Fontfreda va registrar la marca Chiruca, en honor a la seva dona Mercè, ja que és el diminutiu d’aquest nom en gallec. Chiruca era també el títol d’una obra de teatre del gallec Adolfo Torrado, molt representada a principis dels anys 40. Un xirucaire, doncs, és aquell qui porta xiruques, és a dir, que va d’excursió a la muntanya. Per extensió, aquest adjectiu s’associa també als catalanistes partidaris de les tradicions catalanes.
Anuncis

Un pensament sobre “xirucaire m i fadj

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s