quinqui m

Primera documentació: 23/11/1995

Tipus manlleu del castellà
Contextos El Lute va iniciar la seva carrera delictiva com a lladre de gallines; el Vaquilla, com a lladre de cotxes: món rural i món urbà. Però no era un món urbà qualsevol el que va parir el Vaquilla, el Jaro, el seu lloctinent, el Guille, i molts altres quinquis amb àlies que causaven calfreds allà on sonaven. [Avui, 16/03/2000]
Ja no són els tradicionals quinquis descendents del Vaquilla; els nanos també són d’importació, en aquest cas majoritàriament de l’Europa de l’est. [L’Independent de Gràcia, 15/07/2011]
Observacions Aquest nom prové de l’escurçament de quincalleros o venedors de quincalla, i en castellà, llengua d’on és originari, quinqui apareix al diccionari definida com una ‘persona que pertenece a cierto grupo social marginado de la sociedad por su forma de vida’ (Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española, 22a edició). Algunes d’aquestes persones, que portaven una forma de vida caracteritzada per la delinqüència i el consum de droga, es van fer tan populars que a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta a Espanya va néixer un gènere de cinema, el cine quinqui, que narrava les seves vivències.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s